Publicat al diari Avui el 7 de juliol del 1989.
La indefensió de la gent davant la Telefònica és un mal endèmic. Tant se val que mani Franco, els de la UCD o els del PSOE: no hi ha manera que la Telefònica funcioni com cal. Quan no falla una cosa, en falla una altra. Els problemes canvien, és cert, perquè sempre el mateix cansa, i fins i tot la Telefònica s'avorriria si estava massa anys fent-nos la punyeta de la mateixa manera. Així és que ara que tothom té telèfon i que la nostra xarxa la tenim connectada a mig món, ara resulta que els telèfons van més malament que mai. Ja és ben veritat que tot i alhora no es pot tenir. Quan gairebé ningú no tenia cotxe, hi havia aparcaments per donar i per vendre; ara que tothom té cotxe, a ciutat no podem aparcar enlloc i prou feina tenim per circular.
Però tornem als telèfons. Abans, quan sonava el riiing de seguida et venia al cap la pregunta: qui deu ser? Ara la pregunta és una altra: deu ser algú que truca a casa o algú que s'equivoca? I quan ets tu el qui telefones, igual. Cada dos per tres, quan truco al diari Avui em contesten de la centraleta de Catalana de Gas. Per cert, la pròxima vegada que truqui a l'Avui aprofitaré per demanar als de Catalana de Gas si ja han arreglat l'error del meu nom als ordinadors, perquè els rebuts arriben a nom de Joaquín i jo em dic Joan, tal com consta al carnet d'identitat amb què vaig donar d'alta el gas, ja fa anys. Els ho he dit més d'una vegada, però es veu que no hi ha res a fer.
A les grans companyies, com el nom indica, els interessen més que res les grandeses, tenen mentalitat faraònica. Però les coses petites, que tan importants són a la vida quotidiana, no es resolen, i fins i tot empitjoren. És clar que una mica la culpa és nostra, dels usuaris. Si tinguéssim un moviment de consumidors i usuaris tan potent com el d'altres països aquestes coses no passarien. O no passarien tant. O, almenys, no quedarien impunes com ara, que només ens queda el recurs -inútil- de rondinar, d'exclamar-nos.
El temps ha desmentit aquest article meu del 1989 i jo que me n'alegro. Pocs dies després de publicar l'article, em van trucar els de la companyia del gas, que llavors es deia Catalana de Gas i ara es diu gasNatural, dient-me que m'havien llegit i que tot seguit rectificarien el meu nom, i mai més no he tingut cap motiu de queixa com a client. Pocs anys després, Telefònica, que ara s'anomena Movistar, va deixar de ser un monopoli i, a causa de la competència, va haver de fer de la necessitat virtut fins al punt que cada cop som més els clients satisfets amb la companyia. I pel que fa al moviment de consumidors i usuaris, és cert que continua sent molt feble (amb l'única excepció del potent RACC, que és la veu dels automobilistes), però ara els serveis públics de reclamació de què disposem com a consumidors funcionen raonablement bé, de manera que ja no estem desemparats com abans. Tres històries, doncs, amb final feliç. Per celebrar-ho, inauguraré avui una nova categoria temàtica dins el bloc Anys d'aprenentatge. En diré vida diària.
